sombra lateral
Logo de Costa Daurada
Enllaš a la galeria d'imatges Enllaš al tour virtual de la Costa Daurada

LA COSTA DAURADA


Comarques:


L'administració del territori és a càrrec dels consells comarcals. La Costa Daurada està formada per 6 comarques, tres d'interior i tres de costaneres.
Les 3 comarques costaneres de la Costa Daurada són: el Baix Camp, el Baix Penedès i el Tarragonès. Quant a les tres d’interior, són: l’Alt Camp, la Conca de Barberà i el Priorat.


El Baix Camp

Mapa del Baix Camp

 

Geografia
Amb 695 km² i 28 municipis, té com a capital la ciutat de Reus. És la comarca més gran i més occidental del Camp de Tarragona. Limita al N amb la serralada Prelitoral i al S amb el Tarragonès i l'Alt Camp. Els municipis són reduïts, només hi ha un que superi els 70 km² i 13 no arriben als 20 km². Les muntanyes de Prades, al N, i les serres de l’Argentera, de Pratdip i de Llaberia conegudes com les serres de Ponent són els conjunts orogràfics més importants. Sense rius, només rieres modestes, el pantà de Riudecanyes assegura el regatge de les terres en aquesta comarca.

Economia
Cambrils, Mont-roig, Riudoms, la Selva i Vandellòs són les poblacions que concentren més activitat amb fires anuals, però l’actiu econòmic del Baix Camp se centra principalment a Reus. Més del 80% dels treballadors del comerç i la indústria comarcal es troben a Reus. Les fires de mostres com Expro-Reus i altres que es porten a terme durant tot l’any, així com el tradicional mercat dels dilluns, constitueixen un termòmetre de l’activitat comercial del Baix Camp i d’altres comarques properes. Els centres turístics de la comarca són: Cambrils, l’Hospitalet de l’Infant i Mont-roig, tots ben comunicats amb l’autopista AP7 (Barcelona-València) i l’aeroport de Reus. El port de Cambrils és conegut per l'activitat pesquera i per la qualitat dels restaurants. L’agricultura té el conreu característic de l’avellana (DO Avellana de Reus), l’olivera (DO Siurana) i la patata de Prades (IGD, Indicació Geogràfica Protegida).

Recursos turístics
Reus té força riquesa arquitectònica: l'església prioral de Sant Pere, del segle XVI, i els edificis modernistes de l’arquitecte Domènech i Montaner: la Casa Rull, l’Institut Pere Mata i la Casa Navàs, autèntica joia del modernisme català.

A més, el Baix Camp ofereix altres llocs d’interès per al turista: el Parc Samà, edifici d’estil colonial amb un jardí exòtic; el Castell-Monestir d’Escornalbou, antic convent castell romànic; el passeig i el port de Cambrils i l’ermita de la Mare de Déu del Camí; Mont-roig del Camp, on féu dues estades el pintor Joan Miró, i l’ermita de la Mare de Déu de la Roca; Prades, apreciat lloc pel clima i les aigües, la seva plaça major, la font renaixentista i la Mare de Déu de l’Abellera; Les Borges del Camp, on podeu visitar l’ermita modernista de la Mare de Déu de la Riera. Les muntanyes de Prades són, a més, un excel·lent mirador sobre el Camp de Tarragona i ofereixen interessants rutes excursionistes, a més de ser un apreciat punt d’escalada a nivell internacional, sobretot al municipi d’Arbolí. Quant la gastronomia, destaquen el menjar blanc de Reus, el moscatell de Montbrió del Camp. A Prades hi trobareu les patates, les castanyes i la mel; i a Cambrils podreu gaudir de l’exquisitesa dels seus plats, i sobretot de la qualitat dels seus productes basats en el millor de la mar. També són conegudes en tot el Baix Camp les coques amb recapte, el romesco i la fruita seca.

Imatge del Baix Camp

 



El Baix Penedès
Mapa del Baix Penedès


Geografia
Té 264 km² i ocupa una estreta franja del litoral català central d'uns 12 km de longitud que limita amb el Garraf, l'Alt Penedès, l'Alt Camp i el Tarragonès. Dels 14 municipis, només un supera els 70 km², el Montmell. La capital de la comarca és la vila del Vendrell.
Els límits S i O estan formats pel bloc del Gaià, que en direcció SO desapareix en el corredor de Roda de Barà. A l’E els últims contraforts de la serralada Litoral donen pas a una franja plana, molt estreta a Cunit i Calafell. La resta de la comarca és una plana descendent cap al mar.

La vegetació característica és el margalló, al qual cal afegir el garrofer, la vinya, els cereals, l’olivera i l’ametller.

Economia
El Vendrell, Cunit i Calafell són els tres municipis amb un passat mariner, comercial i pesquer que en l’actualitat s’ha perdut. Només Calafell conserva encara avui l'ambient mariner, amb la confraria de pescadors inclosa.

El turisme ha transformat molt la zona marítima, ja que ha adquirit un paper destacat en l’economia de la comarca, tradicionalment dedicada a l’agricultura. L’activitat de petites i mitjanes empreses, sempre compatible amb el turisme, la construcció i el sector serveis demostren l'empenta de la comarca.

El Vendrell, situat a la Via Augusta, es troba en una important cruïlla de comunicacions terrestres que es completa amb l’estació de ferrocarrils de Sant Vicenç de Calders.

Recursos turístics
El pas de diverses civilitzacions ha anat configurant la personalitat de la comarca. Així, al Museu Arqueològic del Vendrell s’hi troben jaciments arqueològics des de la prehistòria fins al món romà. A prop d’Albinyana es descobriren les pintures rupestres de la cova de Vallmajor; a Calafell s'ha reconstruït el poblat ibèric, i Sant Jaume dels Domenys conserva una pila baptismal visigòtica. De l’època medieval es poden admirar les esglésies romàniques de Calafell, Segur, Banyeres, Santa Oliva, el Montmell i l’església del castell de Marmellar. La capella dels Dolors de l’Arboç conté pintures d’estil francogòtic del segle XIV. D’època posterior és l’església de Sant Salvador del Vendrell, amb l'orgue i la portalada barrocs, coronada per un penell, amb la figura de l’Àngel Tobies o l'Àngel del campanar.

La població de l’Arboç ofereix un aspecte singular. Hi destaquen la reproducció d'un monument andalús, La Giralda, o el Palau Gener Batet, de l’indià Josep Gener.

La comarca ofereix també múltiples propostes de turisme rural, enoturisme i gastronòmic, juntament amb el tradicional turisme familiar i una àmplia oferta en allotjaments rurals.

La cuina del Baix Penedès presenta variants com el xató i les coques enramades, o especialitats marineres com el bull de tonyina, el rossejat o l’all cremat. Naturalment cal esmentar el prestigiós vi DO Penedès i l’oli DO Siurana, ingredient indispensable per fer les delicioses rostades. El col·lectiu “Les cuines del Vendrell” elabora tot un seguit de plats amb els productes típics de temporada.

La comarca manté viu el folklore amb els castellers, la sardana, els grallers i els diables, entre d'altres manifestacions.



Torredembarra

 

El Tarragonès

Mapa del Tarragonès

 

Geografia
El Tarragonès és l’àrea territorial que envolta Tarragona. Té una superfície de 345 km² i està format per 22 municipis. Els límits físics són imprecisos, excepte a l’E, on algunes muntanyes el separen del Baix Penedès. La meitat dels municipis no sobrepassa els 10 km², i només un n'ocupa 60. Els territoris del marge esquerre del riu Francolí presenten una topografia irregular, amb alçades que no superen els 100 m. A l’E el terreny és més accidentat, amb petites depressions dedicades al conreu. A l’O, a la ribera dreta del riu, hi ha una plana de conreu.

Economia
La industrialització de la comarca es va produir al voltant dels anys 60 i 70 amb la implantació d’un important complex petroquímic. El turisme és un altre punt bàsic de l’economia de la comarca: Salou ha esdevingut el centre més important on es concentren bona part de les places hoteleres. També cal esmentar altres pobles turístics com la Pineda (Vila-seca), Torredembarra, Altafulla, Creixell o Roda de Barà.

A aquesta tradició turística s’hi ha d’afegir l’immens atractiu que des de 1995 ha suposat l’obertura del parc temàtic PortAventura, recreació de móns exòtics a les poblacions de Vila-seca i Salou.

La pesca i l’activitat marítima en general se centren al port de Tarragona. Tarragona és la capital de la comarca i de la província, i hi tenen seu els serveis oficials de la Generalitat, de la Diputació i de l’administració de l’Estat.

Recursos turístics

L’artèria principal de Tarragona és la Rambla, lloc de trobada dels tarragonins que desemboca en el famós Balcó de Mediterrani. A la part baixa de la ciutat hi ha el barri marítim de pescadors, anomenat el Serrallo. El nucli antic, situat a la part alta i protegit per la muralla romana, està presidit per la catedral, de transició romànic-gòtic. La Tarragona romana conserva un important patrimoni de l'època d’esplendor com a capital de la Hispània Citerior: el Pretori, el Circ, l’Amfiteatre, el Fòrum, les Muralles i les torres. A la vora de la ciutat es poden visitar l’aqüeducte romà, anomenat Pont del Diable, i a prop d’aquest, el Mausoleu de Centcelles, famós pels mosaics. Seguint la Via Augusta, de nord a sud, trobem l’Arc de Barà, la vil·la romana dels Munts a Altafulla, la pedrera del Mèdol i la torre dels Escipions, monument funerari. Un total de 13 monuments de l’antiga Tarraco Romana van ser declarats Patrimoni Mundial per la UNESCO l’any 2000.

La comarca té una cultura popular i rica en manifestacions folklòriques. Destaquen les colles de castellers, els balls de bastons i els esbarts dansaires, entre d'altres. Especial interès històric tenen les danses escenificades del ball del Sant Crist de Salomó.

El Tarragonès ofereix una àmplia varietat de possibilitats per a l’oci: platges, instal·lacions esportives, festivals d’estiu i nombrosos restaurants per gaudir dels plats típics, especialment el romesco, i dels vins de la zona.

El mèdol i Pont del Diable

 

 


La Conca de Barbera

Mapa de la Conca de Barberà

Geografia
Amb 501 km², agrupa 22 municipis. La comarca queda tancada al N pel relleu esglaonat que arriba fins a la Segarra i l’Urgell; a l’E per la serralada prelitoral de Miramar i Prenafeta, el coll de Lilla i de Cabra; al SE, per la serra de Prades, i al SO, per les muntanyes de Vimbodí i de Tarrés, que les separen de les Garrigues. La creuen el riu Francolí i l'Anguera.

Economia
En l’economia de la comarca, tradicionalment agrícola, destaca la producció de vins amb denominació d'origen, olis i cereals. Combina aquesta activitat amb la indústria, sobretot en les sectors del metall i de l’alimentació.

La Conca de Barberà té una llarga tradició artesanal i artística. Són importants la forja catalana a l’Espluga de Francolí i a Santa Coloma, així com la indústria de l’alabastre a Sarral.

Recursos turístics
La capital de la comarca, Montblanc, constitueix un conjunt monumental de primera magnitud. El recinte emmurallat (segle XIV) és la construcció militar medieval més important de Catalunya. Però també destaquen monuments com l’església de Santa Maria la Major, magnífic edifici gòtic amb façana barroca; l’església de Sant Miquel, gòtica amb façana romànica; el convent de Sant Francesc i l’església de Sant Marçal, tots dos gòtics, i l’antic hospital de Santa Magdalena, amb el claustre renaixentista. De la mateixa època medieval són el Palau Reial, el Palau del Castlà, el barri jueu i el pont Vell, pont romànic del segle XII.

El monestir cistercenc de Poblet (segle XII), un dels més importants d’Europa i declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO, es troba situat en un entorn natural privilegiat i presenta un conjunt monumental excepcional. S’hi conserva el panteó dels monarques de la corona catalanoaragonesa. La visita a Poblet suposa un recorregut pels diferents estils arquitectònics que caracteritzen la història de Catalunya.

Altres llocs d’interès històrics de la comarca són: Santa Coloma de Queralt, important nucli medieval amb la plaça Major porticada, l’església i el santuari gòtic de Bell-lloc; l’església romànica de Forès; la cova de la Font Major, el museu de la Vida Rural i l’antic hospital de l’Espluga de Francolí; el nucli medieval de Conesa i els magnífics cellers modernistes de Cèsar Martinell, repartits per tota la comarca, a excepció del de l’Espluga de Francolí, de Domènech i Montaner.

Pel que fa a la gastronomia dolça de la comarca, són molt populars les neules i els carquinyolis, els merlets, montblanquins i les ametlles garapinyades.

Segons la tradició, Montblanc fou l’escenari de la llegenda del drac que aterrava la població, finalment vençut per sant Jordi. Aquest episodi es rememora durant la Setmana Medieval, que se celebra el mes d’abril per Sant Jordi.

Montblanc



L’Alt Camp

Mapa de l'Alt Camp

Geografia
L’Alt Camp és una comarca interior del Camp de Tarragona. Té una superfície de 548 km² i està format per 23 municipis. Limita al N amb la serralada Prelitoral i al S amb el Tarragonès i el Baix Camp. Els termes municipals són petits: només un supera els 70 km² i 13 no arriben a 20 km². El massís del Gaià i les serres de Miramar i de Prades, formen part de la serralada Prelitoral.
A partir de l’estret de la Riba, comencen part de les muntanyes de Prades. Les zones planes baixen fins a les comarques limítrofes. El Francolí i el Gaià passen per la comarca. El Brugent, que neix a la serra de Prades, desemboca en el Francolí.

Economia
La comarca, tradicionalment agrícola, ha anat transformant-se en una zona d’economia mixta, gràcies a les nombroses indústries instal·lades sobretot al polígon industrial de Valls, el Pla de Santa Maria, Alcover, etc.

Valls és la capital i el centre comercial de l’Alt Camp. El tradicional mercat que es fa els dimecres, des del segle XIII atrau nombrosos agricultors i comerciants de la regió. També destaca la Firagost, exposició anual de productes del camp i de maquinària agrícola.

Recursos turístics
La comarca té importants conjunts monumentals. A Valls destaquen l’antic barri jueu, medieval; el Pati, antic pati d’armes del bisbe de Tarragona; l’església gòtica de Sant Joan, amb la façana renaixentista; la capella del Roser, decorada amb valuoses ceràmiques, etc.

Al marge del riu Gaià es troba l’impressionant conjunt del monestir de Santes Creus, fundat a mitjans del segle XII per l’orde del Cister, on estan enterrats els reis de la Corona catalano-aragonesa Pere el Gran i Jaume II. A Santes Creus es poden admirar edificis romànics com la bellíssima Sala Capitular, d'altres de transició del romànic al gòtic, com l’església del monestir, i d'altres d’estil gòtic ogival i flamíger, com el primer claustre.

Altres monuments d’interès de l’Alt Camp són: el Columbari de Vila-rodona, construcció funerària romana; la capella romànica de Sant Ramon, al Pla de Santa Maria; l’església romànica d’Alcover, edificis d’estil modernista com el Santuari de Montserrat a Montferri, de Josep Maria Jujol, i els cellers cooperatius com el de Nulles i el de Vila-rodona de Cèsar Martinell, nascut a Valls.

Pel que fa a la gastronomia, s’han d’esmentar els famosos calçots de Valls i una producció de vins molt apreciats.

Quant al folklore, Valls és el bressol dels castells. Les dues colles, la Colla Vella dels Xiquets de Valls i la Colla Joves Xiquets de Valls, rivalitzen en la qualitat i la dificultat dels castells en les actuacions.

Calçotada a Valls

El Priorat

Mapa del Priorat

Geografia

Es coneix amb aquest nom la comarca de 517 km², formada per 23 municipis, que té Falset com a capital. La zona és una cubeta oberta cap a Móra, al límit NO de la serralada Prelitoral. La serra de Prades s’obre en direcció a la serra de Llaberia, que separa la comarca, i en direcció a les Garrigues, per la serra de Montsant. Al SO, s’obre cap a la Ribera d’Ebre.

Economia
Falset és la capital i el centre comercial de la comarca, sobretot agrícola, coneguda per la qualitat dels vins. La comarca administrativa empara dues zones vinícoles, la DOQ Priorat i la DO Montsant

Recursos turístics
Falset compta amb edificis d’interès històric com el castell medieval, el Palau dels Comtes de Prades (actual ajuntament) i el Palau dels Comtes d’Azahara, (futura seu del Consell Comarcal).

Als peus del Montsant es troba la cartoixa d'Escaladei, fundada el 1194. Fou la primera de la península Ibèrica i va aconseguir un poder polític i econòmic considerable durant l’Edat Mitjana, així com un gran prestigi cultural. El 1835 a causa de la llei de Desamortització, els monjos van haver d’abandonar-la i els seus béns van ser venuts a particulars. Actualment la gestiona el Departament de Cultura de la Generalitat, el qual ha iniciat la recerca arqueològica i la restauració del conjunt, i l’ha obert al públic perquè es pugui visitar.

També és d’obligada visita Siurana, poblet medieval situat sobre un espadat de 737m, al qual es pot arribar per carretera des de Cornudella. Hi ha una església romànica del segle XII, l’empremta de l’antic castell i el Salt de la Reina Mora des d’on la llegenda explica que la darrera reina mora es va llançar al penya-segat, fugint dels cristians i també el cingle anomenat la Trona. Punt obligat en les rutes dels excursionistes, la natura hi és generosa amb paratges de gran bellesa. A aquests atractius s’hi afegeix els pantà de Siurana, que fa de la zona un indret ideal per practicar-hi tot tipus d’esports d’aventura.

En l’aspecte de la natura, l’any 2002 es va crear el Parc Natural de la Serra de Montsant, donant especial protecció a unes muntanyes emblemàtiques, ideals per a activitats de natura, senderisme, et. Es pot fer una visita a l’interior de la Mina Eugènia de Bellmunt, antiga mina de plom adaptada a les visites turístiques, activitat molt important a la zona durant el segle passat.

Altres llocs interessants de la comarca són: Torroja, la Morera de Montsant, la Vilella Alta i la Vilella Baixa, pobles especialment pintorescos; la Casa de la Mina a Bellmunt, el millor edifici modernista de la comarca; la Casa dels Frares de Gratallops, amb elements renaixentistes; Cabassers, amb el retaule gòtic de Santa Maria, i les poblacions d’Ulldemolins i Cornudella, amb esglésies renaixentistes.
La tradició vitivinícola de la comarca es manifesta amb els cellers cooperatius, alguns d’estil modernista, com els de Falset i Cornudella, obra de Cèsar Martinell.

La cultura popular té arrels històriques a la festa de l’Encamisada, de Falset, o els balls de la Clavellina i de les Majorales, d’Ulldemolins. D’entre les festes gastronòmiques de la comarca destaquen: la diada de la truita en suc d’Ulldemolins i la Festa de la Verema a l’Antiga de Poboleda.

El Priorat
Destacats  

XIXè FEC- Festival Europeu de Curtmetratges a Reus

Del 29 de març al 2 d'abril per diferents espais del municipi. Més informació: fecfestival.com
Tel. +34 977 010 650 
Tel. +34 977 010 670 

........................................

23è FESTIVAL INTERNACIONAL DIXIELAND DE TARRAGONA

Del 4 al 9 d'abril. Mostra del jazz más tradicional a nivell internacional. Els carrers, teatres i locals de la ciutat s'omplen de música durant sis dies. Més informació: tarragonaturisme.cat
Tel. +34 977 296 100
Tel. +34 977 250 795 
........................................
 

Consulta les FESTES GASTRONÒMIQUES

ConsuLta les FIRES i FESTES DEL VI I DEL CAVA

Consulta els
FESTIVALS (música, teatre, cinema)

 

Copyright Patronat de turisme de la Diputaciˇ de Tarragona, telf:(0034) 977 23 03 12 AvÝs legal | Protecciˇ de dades | CrŔdits